Música naix de la ràbia

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

No seran mai més obstacle l'amenaça i la coacció; fermament anem tancant les portes a la por. Renunciem a acomodar-nos a un futur de submissió; fermament anem tancant les portes a la por.

Mil somnis i una il·lusió. L'esperança, lluny d'aquí, 40 lladres s'han repartit el món.

I toca el cel amb la mà, amb pit i collons, el farem decarregar. Som amics de la terra, de les gralles i les festes populars, ningú ens n'arrancarà. Si fem pinya fem folres, manilles, abraçats ens trobaràs.

Amb columnes de paraules i travessant la llarga nit hem fet de cels, mars i muntanyes, vells escenaris d'un nou crit.

Quan has tocat el cel, i sents a prop l'infern, camines sense fe, sense destí, sense saviesa... És temps de ser valent, és temps de ser conscient, que cal cor i cervell i no volem perdre ningú en aquest camí. Tornarem a ser grans, hi tornarem, quan sortim d'aquesta tempesta, que amaguem rere rostre indiferent, però cou i ens fa sentir que hi tornarem... Rere els núvols hi ha, rere els núvols hi ha, un sol tan gran, que mai ningú no podrà amagar.

Do you hear the people sing? Singing the song of angry men? It's the music of a people who will not be slaves again.